Hem callat i hem escoltat,

enfonsat les mans a la terra i sentit el seu batec.

Des de les vinyes d’altura, hem deixat parlar al paisatge i obeït el dictat del Montsant.

Les veus d’aquells que han modelat els ceps durant generacions.

Les paraules d’aquesta terra d’argila i llicorella.

Som ànimes de vi, fetes de pensaments i emocions.

Un lligam entre pares i fills.

El fruit d’un temps i d’un espai.

Un glop de vida.